Les eleccions del passat 20 de desembre van posar en dubte la forma que agafaria el vot dual a Catalunya. Aquest, que de manera planera s’exemplifica amb el canvi del vot en base a unes eleccions o unes altres, ha viscut un terratrèmol entre els anys 2011 i 2015. La tradició de votar CiU a les autonòmiques i PSC a les generals ha quedat en part desconfigurada pel viratge de la societat catalana cap a l’esquerra i la gairebé desaparició del PSC-PSOE com a partit de referència de l’electorat catalanista. En Comú Podem ha ocupat el rol central que tenien els socialistes a les eleccions a Corts Generals, aglutinant federalistes, independentistes i sobiranistes. Aquests no han estat els únics canvis: CDC ha quedat desbancada per ERC i la CUP ha trinxat ICV per la banda independentista. Aquest nou escenari, però, no deixa d’amagar que es segueixen repetint els mateixos patrons en el comportament polític; cada elecció és un món diferent. L’enquesta a peu d’urna efectuada per TNS el 20D ens evidencia l’existència d’un vot dual o, si més no, d’una dualitat entre el vot independentista i federalista/autodeterminista. Entre el 27S i el 20D s’observa un traspàs de vots entre JxSí i la CUP a En Comú Podem. Els motius de triar un o altre partit (pel vot útil, un frame diferent, candidats, etc) són fruit de discussions infinites, però més enllà d’això es posa en evidència que no tot canvia tan ràpid. Val la pena observar com han anat les coses.
Tenint en compte el record de vot a les eleccions del 27S, un 40,7% dels votants de JxSí va optar per DiLL i un 38% va triar ERC; en Comú Podem va rebre un 13,9% dels votants de JxSí a les eleccions a Corts Generals. En el cas de la CUP el contrast és més fort: un 50,2% dels votants d’aquesta formació es decantaren per En Comú podem a les generals i un 31,7% per ERC. Ja a més distància, un 10,4% dels vots aniria a DiLL. Cal dir que tant en JxSí com a la CUP trobem fugues cap al PSC
L’origen del vot també dóna força sorpreses: un 39,5 dels votants d’ECP provenen de Catalunya Sí Que Es pot, un 17,5% de JxSí i un 15,4% de la CUP. Així, un 32,9% dels votants d’En Comú Podem provenen de votants que havien triat formacions independentistes el 27S. En segon terme destacaríem el 6.4% dels votants d’ECP provinents del PSC, el 3,6% de Ciutadans i el 6% de l’abstenció. Un patró més clàssic són ERC i Democràcia i Llibertat; els primers obtenen els seus vots de JxSí (74%) i la CUP (15%); els segons repeteixen el mateix esquema amb un 83,9% dels suports provinents de JxSí, un 5,2% de la CUP i un 3,3% d’UDC. La dada curiosa és que la formació de Duran veu com el poc vot convergent que havia guanyat el 27S torna cap a CDC.
La magnitud del vot dual entre JxSí i la CUP vs ECP s’observa si convertim la segona gràfica en nombre de vots. La formació de Xavier Domènech rebria 366.536 vots de CSQEP, 162.389 de JxSí, 142.903 de la CUP, 59.388 del PSC, 55.676 de l’abstenció i 33.406 de Ciutadans.
La demoscòpia electoral ens demostra que a dia d’avui segueix existint un vot dual entre les Eleccions Generals -dominades pels partits catalanistes d’esquerres, com abans ho havia fet el PSC i ara En Comú Podem- i les Eleccions Autonòmiques dominades pels partits nacionalistes / d’àmbit no estatal (PANES). Els resultats també evidencien que aquests dos eixos estan coaligats entre si (dins de l’eix nacional també hi ha canvis en l’eix esquera-dreta), però el domini d’un o altre anirà lligat a l’elecció que es presenti. Les dades ens acaben demostrant que la sociologia del vot(ant) és més senzilla del que sovint s’intenta dibuixar des dels mitjans. Cas apart són els partits polítics, una qüestió que entraria en un article totalment diferent.