Una de les meves fixacions dels darrers mesos ha estat la gran importància que té el vot dual a Catalunya. Ja sigui per pur interès o per les ganes de discutir, tant a l’abril com al maig he fet articles assenyalant els vasos comunicants entre les formacions independentistes i En Comú Podem. En els meus anàlisis he assenyalat que s’està produint un canvi generacional entre l’electorat independentista i que aquest afectava en la clàssica dualitat del vot donada entre CiU i el PSC. Per acabar de delimitar els límits de tot això he fet el següent: en base a les dades del CEO he elaborat el perfil dels votants de les eleccions autonòmiques en comparació amb el record de vot a les generals. Això ens permet veure quin és el perfil del votant de JxSí i la CUP en comparació amb el d’ECP, ERC, DiLL i els votants duals que van emigrar de les formacions independentistes a ECP el passat 20 de desembre. Fet això (analitzant en base a l’edat, l’autoubicació ideològica i el nivell d’estudis) podem saber on es dóna el forat generacional.
La primera gràfica de totes és la que fa referència a l’autoubicació ideològica dels votants, així que recomano moure el ratolí mentre explico les diferents característiques d’aquests:
Una de les coses que s’observa en l’autoubicació ideològica és que tant el votant d’ERC el 20D com el que va passar de JxSí (27-S) a ECP (20-D) se solapen. Vaja, que ideològicament formen part del mateix espai. Paral·lelament trobem que el votant de la CUP que tria ERC o ECP a les eleccions generals està molt més a l’esquerra que els votants d’aquestes formacions. Això contrasta amb DiLl, formació que conté un elevat percentatge d’electors que es declaren centristes (5 en una escala del 0 al 10). Aquí es produeix un fet que explica perfectament els resultats del 27-S i 20-D: així com JxSí és la formació que millor encaixa entre l’electorat d’unes eleccions autonòmiques (a la gràfica anomenada “global catalana”), el votant d’ERC i ECP són els següents que més s’hi apropen. La sociologia global dels electors i la sociologia del votant ens assenyalen sense voler quins són els partits guanyadors en ambdues eleccions. No obstant, cal fer un cop d’ull a les següents dues gràfiques per entendre on es produeix el forat generacional:
Tots els partits analitzats en aquest article destaquen per l’alt nivell d’estudis dels seus electors. Si filem prim dins d’aquesta gràfica es pot observar que els votants duals tenen uns valors per sobre de la mitjana. Això no vol dir que aquests siguin més intel·ligents, estiguin il·luminats per la veritat o les mandangues (sic) vàries que sovint s’utilitzen per justificar el vot a determinat partit. El que de debò expliquen aquestes gràfiques és que s’insinua un clar forat generacional, com podem veure a continuació:
En aquesta gràfica es pot observar com el perfil (el vot en base al nivell d’edat) dels dos partits dominants el 20-D (ERC i ECP) és gairebé idèntic, alhora que es posa en evidència l’envelliment de l’electorat de DiLl. És justament aquí on es produeix el forat generacional esmentat des de l’inici del text. Només cal veure com destaquen les franges d’edat més joves (dels 18 als 24 i dels 25 als 34 anys) entre els votants duals de JxSí i ECP en comparació amb la principal base electoral de DiLl. Això forma part del sorpasso, on l’independentisme d’esquerres (el d’ERC i la CUP) aglutina més suports electorals que el nacionalisme clàssic de CDC. La clau de tot l’entrallat és aquest, juntament amb la substitució del PSC per l’espai dels comuns.
Estem davant d’un perfil més jove, educat en democràcia, més progressista, amb major oferta electoral i més infidel a l’hora de decidir el seu vot. Aquest nou votant no parteix del “guerracivilisme” de les generacions passades i ha vist com diferents partits polítics han governat a nivell general i autonòmic. L’elevada quantitat de votants centristes entre DiLL (un fet molt donat entre l’electorat d’edats avançades) o l’alt nivell d’estudis dels votants duals de JxSí-ECP són petits detalls que ens indiquen que l’electorat s’ha mogut i que hi ha diferències sociològiques entre unes i altres generacions. Les dades analitzades a l’enquesta del CEO ens serveixen per veure quines són les bosses electorals per on es mouran els diferents partits a l’hora de fer campanya. La bossa de l’esquerra ens indica que ECP i ERC lluitaran per aconseguir una part importantíssima de l’electorat, mentre que la bossa de DiLl i ERC és molt més petita i de creixement limitat.
Fer un cop d’ull al forat generacional ens permet dibuixar el votant més vell de l’esquerra independentista (com destaca el vot dual CUP-ERC) i veure quins són els límits d’una llista única independentista, la qual patiria nombroses fugues cap a l’esquerra d’ECP. El forat generacional també ens permet veure quins són els horitzons del nou independentisme i el seu vot dual, o sigui saber per on es navegarà ideològicament durant els propers anys. Per últim, tal i com vaig assenyalar fa uns mesos, resulta interessant reflexionar sobre com el vot dual s’ha mantingut al marge dels canvis polítics i sociològics, posant en evidència que hi ha tradicions que segueixen mantenint-se.