Petites curiositats sobre el referèndum d’Escòcia.

Feia temps volia escriure sobre el referèndum d’autodeterminació que durà a terme el govern escocès dintre de pocs dies. En un principi volia escriure amb comparacions, fent un cop d’ull entre les dades reals i les enquestes, però he modificat una mica les intencions al no haver trobat dades extenses sobre participació electoral en base al gènere. No som perfectes.

A partir d’aquí, crec que haig d’explicar exactament d’on he tret les dades: primerament he utilitzat una enquesta feta per YouGov (publicada pel The Sunday Times) entre el 2 i el 5 de setembre, i que es compara amb una d’anterior feta entre el 28 d’agost i l’1 de setembre. Després, he utilitzat les dades d’ una enquesta feta per TNS entre el 27 d’agost i el 4 de setembre. Això pot semblar banal, però no és el mateix el sistema CAPI (on algú et ve a casa preguntant amb una tablet) que l’utilitzat per YouGov (fonamentat principalment on-line) i que porta a infrarepresentar a cert grup que esmentarem més endavant, apartat clau en el resultat de les eleccions a Escòcia.

A Escòcia ha hagut una sèrie de canvis que a priori estan reforçant el Yes de manera notable, en poc més d’una setmana s’ha passat d’un 47% a favor de la secessió i un 53% en contra, al 51% a favor i un 49% en contra. Fixeu-vos-hi:

Aquí, la primera clau de totes que preocupa a Westminster i que excita a Edimburg no és l’empat tècnic que es produeix (des de finals d’agost ja havíem entrat en aquesta situació), sinó que puja el Yes cada cop que baixa el nombre d’indecisos.

Però les tendències importen molt, moltíssim, perquè no és el mateix liderar una enquesta amb una tendència positiva que fer-ho amb una de negativa i on cada cop les diferències són més petites. Això és exactament el que ha passat a Escòcia, el Yes portava una tendència ascendent des del mes de febrer i s’ha accentuat durant el mes d’agost.

Davant d’aquesta gràfica, és millor tindre en compte la tendència de cadascuna de les parts encara que ens trobem en una situació d’empat tècnic. A tall d’exemple, el sistema emprat per YouGov tendeix a infrarepresentar a un dels sectors més contraris a la secessió: la gent gran. En una situació així no és del tot fiable el resultat. Quedem-nos amb les tendències i el frec a frec.

Al marge de les tendències, també és important tindre en compte les diferències que tenen els homes i les dones a l’hora de votar. Mentre en els homes hi ha una gran diferència entre el Yes (54%) i el No (43%), en les dones la diferència és molt més propera al empat tècnic. Quina és la clau de tot plegat? El 10% de dones indecises que poden capgirar la balança.

Amb una tendència favorable al Yes, on els indecisos salten cap al bàndol de la secessió, el govern de Westminster té molts motius per preocupar-se davant la manca d’un líder fort que pugui consolidar el No. De moment, Nigel Farage ha fet alguna aparició estel·lar per convèncer a les classes treballadores, però dubto que trobin a un/a lider que inciti el vot del No a les dones de classe mitja.

 Pel que fa a l’edat, aquesta és una de les variables que més preocupa als partidaris del Yes. Mentre la secessió és majoria en gairebé totes les franges d’edat, el Yes arriba al empat entre la franja d’edat dels 55 als 64 anys (amb un 39% cadascun) i perd amb els majors de 65 anys (amb un 57% en contra de la secessió). A més de tot això, els jubilats són el target amb menor percentatge d’indecisos (18%). Són el grup que ho té més clar.

Davant d’aquest repte, Alex Salmond hauria de convèncer a uns jubilats que són el grup més rocós de tots. Cosa molt més complicada que fer-ho amb dones de classe mitja.

A tot això, no solament l’edat i el gènere són variables importants a l’hora d’entendre quin pot ser el resultat d’Escòcia. El nivell socio-econòmic també és clau pel referèndum d’aquest 18 de setembre i, conseqüentment, han estat diverses les veus que s’han queixat d’un cert biaix a l’hora de fer les enquestes. Grups com Radical Independence s’han posat en peu de guerra, doncs la gran majoria d’enquestes ( fetes en base al rècord de vot ) deixaven de banda els barris més degradats del país. Així, ells n’han fet unes de noves amb resultats sorprenents

Personalment, el Yes té les de guanyar si la classe treballadora (antiga votant laborista i descontenta amb les mesures liberals de Blair) es mobilitza en massa. Són, juntament amb les dones de classe mitja, la clau d’una possible victòria dels favorables a la secessió.

 Al marge de l’edat, el gènere o la classe social, la campanya per la independència d’Escòcia ha tingut un element important: la percepció. Així com els enquestats veien positiva la campanya del Yes (un 47% al juny i un 60% al setembre), en el cas del Better Together s’ha passat del 52% al 60% dels enquestats que veien la campanya com a negativa. Ja se sap, el no indica immobilisme, mentre un sí té sempre connotacions positives.

A més d’això, el govern del Regne Unit i els partidaris del “Better Together” s’han fonamentat sobre uns pilars equivocats. Primerament, a Escòcia el Partit Conservador té una molt mala imatge des dels governs de Margaret Thatcher. Sense uns Tories que puguin convèncer, la campanya del Better Together ha estat liderada pel laborista Alistair Darling, el qual fou Ministre d’Hisenda del Regne Unit durant la crisi econòmica. Amb aquest 11 titular, se li ha d’afegir al ex-Primer Ministre Gordon Brown, el qual s’ha caracteritzat per crear nous independentistes cada cop que parla. A la mala imatge dels partidaris del “Better Together”, se li han d’afegir els pèssims titulars dels diaris britànics i els anteriors dos debats; mentre des dels diaris s’escrivien moltíssimes barbaritats, els partidaris del Yes guanyaven els dos últims debats (el segon cara a cara entre Salmond i Darling i el debat a tres) i tombaven tots els arguments unionistes. Amb els ànims pel terra, el líder del Partit Laborista del Regne Unit (Ed Miliband) s’ha negat a fer un debat amb Nicola Sturgeon (la número dos del Partit Nacional Escocès), donant encara una imatge pitjor.

Tots aquests són, a grans trets, els principals punts que poden decantar la balança el proper 18 de setembre a Escòcia. No sóc capaç de dir clarament qui guanyarà el referèndum del 18 de setembre, però des de Catalunya només em puc treure el barret i mostrar admiració davant d’un procés com aquest. Al marge del vencedor, crec que els apassionats a la política viurem de manera molt intensa els darrers dies de campanya electoral. A disfrutar.