Han passat diversos mesos des de que Abdul Fatah al Sisi liderés un cop d’Estat contra el President Mohamed Mursi. Com bé sabem, aquest cop militar va ser fruit de les reformes poc democràtiques que va dur a terme el propi Cap d’Estat (islamització de la societat, suport a l’oposició siriana, concentració de poder en mans del President) i de la passivitat per afrontar la violència (Mursi no tan sols va donar via lliure al terrorisme a la zona del Sinaí, també va donar legitimitat a una Hamàs que era rebuda a el Caire amb tots els honors) que impera a Egipte. Si a aquests fets els hi sumes un estancament de l’economia (on el 40% d’aquesta economia és controlada per l’ elit militar) i l’auge del malestar als carrers, és llavors quan tens a tots els caps militars preparats per fer un cop d’Estat.
La gent, davant d’aquest panorama, es preguntarà d’on ha sortit aquest General que des de l’ombra va liderar un cop d’Estat amb l’ajuda de l’oposició (el grup Tamarod, líders religiosos de tots els colors, estudiants, i l’elit militar) i que sembla haver portat a Egipte cap a un nou nasserisme gràcies al seu carisma. Abdul Fatah al Sisi és un cairota de 59 anys, la seva història és la d’un home format exclusivament per l’exèrcit (fins i tot va anar als Estats Units de la mà del Govern Egipci per fer-ho) i que poc a poc va anar pujant fins a convertir-se en un alt comandament durant l’etapa de Mubàrak. Aquest militar, que actualment ocupa el càrrec de Viceprimer Ministre i Ministre de Defensa, va jurar fidelitat absoluta a Mohamed Mursi quan va ser triat com a Cap de les Forces Armades i Ministre de Defensa. Assenyalat com a molt proper als Germans Musulmans, ningú s’esperaria a que fos ell qui organitzés a tota l’oposició per unir-se contra el deposat President.
Abandonant Mursi la política i amb Al Sisi reiniciant el sistema, Adil Mansur i Hazem al Beblaui han sigut escollits President i Primer Ministre de forma interina; el primer de tots és un advocat que treballava pel Ministeri de Comerç Egipci durant l’època de Mubàrak, el segon va ser Ministre d’ Economia durant el govern de transició que va haver-hi just abans de les eleccions. Així, la situació actual ens porta de nou al començament del camí fa dos anys i mig, on ja no hi ha Mubàrak però on l’ elit que el rodejava segueix en el poder.
El nou govern, que dirigeix Al Sisi des de l’ombra, ha hagut d’ actuar dins de les zones més sensibles d’ Egipte, les quals són la zona del desert del Sinaí i la frontera amb la Franja de Gaza. Després de la mort de 24 policies fa un mes i d’una sèrie d’atemptats, l’exèrcit egipci s’ha desplegat a la zona del Sinaí per abatre a terroristes propers a Al-Qaeda i als Germans Musulmans. Aquest desplegament militar s’ha fet amb l’aprovació d’Israel, doncs els acords de pau de Camp David impossibiliten una gran concentració de tropes egípcies al Sinaí si no és que ambdues parts estan d’acord. En el cas de la Franja de Gaza, el nou govern egipci ha girat l’esquena a Hamàs mitjançant un enduriment dels controls, el tancament durant molts dies de les fronteres, i el bombardeig dels túnels subterranis que són fets servir per comerciar il·legalment amb armes i explosius entre Gaza i Egpite. Així, Al Sisi ha fet que Hamàs quedi molt tocada de cara a la població de Gaza i ha deixat a l’organització terrorista sense un dels seus valedors de cara a l’opinió pública internacional. Curiosament, aquesta pressió exercida sobre Hamás va molt bé pel President de l’Autoritat Nacional Palestina (Mahmud Abbas), doncs per una banda es treuen un rival de sobre (Fatah va perdre en el seu conflicte armat amb Hamàs l’ any 2006) i per l’altre eliminen a una organització terrorista que posa pals a les rodes en les negociacions entre Israel i Palestina.
Egipte és un país massa gran per caure, la seva força demogràfica i geogràfica impedeix que el país acabi en una guerra civil com la que pateix Síria. Tot i això, la forma amb la que Al Sisi s’ha fet famós (la seva manera de governar des del radere i el seu paper gestionant el terrorisme) li ha donat una gran popularitat entre la població. Ara el gran enigma és saber si Al Sisi voldrà anar més enllà, estem tornant al nasserisme?
ESCRIT PER SERGI CRISTÓBAL JANÉ