Com bé vaig dir en la darrera entrada, el 30 de gener de 1938 es complien 75 anys de la “canallada” de Sant Felip Neri. Aquella plaça és per mi un lloc únic, ho té tot per a que sigui així. D’ altra banda, el mateix dia 30 de gener de 2013 vaig aprofitar per apropar-me amb un amic als ja mítics búnquers del Carmel per fer unes fotos i petar la xerrada després dels exàmens.
Feia molts anys que no hi anava per allà, però la veritat és que el seu encant no són les vistes ( conec llocs millors ) sinó la síntesi històrica que allà es produeix. Durant la Guerra Civil Espanyola es van ubicar allà uns búnquers de defensa antiaèria que tenien com a objectiu protegir la ciutat de l’ aviació italiana. Tots aquests búnquers van quedar en desús al finalitzar la guerra, però una dècada més tard tornarien a ser utilitzats novament. Aquest cop va ser l’ onada migratòria provinent del sud d’ Espanya la que ocuparia aquests búnquers fins a finals dels anys 80, i que serien abandonats quan l’ Alcalde Maragall els mogués ja cap a unes vivendes en condicions ( eren els anys previs a les olimpíades ) .
Malgrat que sigui un lloc on es concentren “modernillos”, parelles fotent-se mà, canis, gent fent parkour . . . El lloc conserva un cert encant històric, allà hi ha les restes de la Barcelona que va lluitar contra el feixisme i la Barcelona que va configurar-se en els caòtics – i urbanísticament descontrolats– anys de l’ Alcalde Porcioles.
