Refugiats: les gràfiques que expliquen el drama humà.
Fa pocs dies TV3 emetia My friend, una obra mestra que donava un punt de vista poc vist del campament d’Idomeni. El documental, més que recomanable, deixava de banda el típic sensacionalisme i feia apropaments en el paper dels voluntaris, el funcionament del camp de refugiats i fins i tot en la diversitat d’orígens. Tot un seguit d’imatges poc vistes per un espectador que va poder veure l’ordre que impera en el desordre d’un camp de refugiats. Considerant que TV3 va fer molt ben fet, en aquest article aprofitaré el hype per mostrar quina és la magnitud dels refugiats i quin és el seu perfil. Per aquest motiu utilitzaré les dades d’Eurostat i de l’Agència d’Immigració de Suècia. Dades simples i punyents, que en la segona font (agència del Ministeri de Justícia de Suècia) ens permetrà entendre el perfil i el drama dels refugiats.
Alemanya lidera el rànquing
La República Federal d’Alemanya és sense cap mena de dubte la campiona en demandes d’asil. Les dades d’Eurostat ho deixen molt clar: l’any 2015 les autoritats alemanyes van rebre gairebé 450.000 mil peticions d’asil, deixant de banda aquells immigrants que encara no ho han fet o no han pogut fer-ho. Aquesta xifra, ja de per si brutal, ve seguida d’Hongria (174.000 peticions) i Suècia (156.000 peticions). No hi ha cap mena de dubte en afirmar que Europa està vivint la seva pitjor crisi de refugiats des del final de la Segona Guerra Mundial.
Són molt joves
Les dades que Eurostat ha recopilat dels països de la Unió Europea no deixen dubtes: el perfil dels refugiats és el d’una persona molt jove, amb més d’un 80% sent menors de 35 anys. Estem davant d’unes persones que han vist com el seu futur desapareixia i que no tenien on anar.
Més homes que dones
Eurostat també permet aprofundir una mica més en el perfil del refugiat. Així, a part de ser molt jove, en destaca que una majoria són homes. No deixa de ser curiós veure com el documental de TV3 mostra això, doncs al llarg d’aquest es poden veure famílies molt joves amb fills i també homes -joves- que decideixen creuar per si sols el Mediterrani per cercar una vida millor.
La trampa dels refugiats
Les dades que publica l’Agencia d’Immigració de Suècia són importants perquè evidencien quin és el drama que pateixen els refugiats i la consegüent trampa legal que utilitzen les institucions europees. Malgrat que ningú posa en dubte que Afganistan i l’Irak estiguin en guerra, a efectes pràctics només tenen dret a asil els de Síria. Una situació insultant i kafkiana que només és superada per la d’aquelles persones que pertanyen a nacions sense estat, principalment kurds i palestins que fugen de Síria.
Mateix perfil d’edat i gènere que a Europa
No deixa de ser lloable la importància que li donen els suecs, doncs segmenten fins el detall més petit, ja sigui per orígen, edat o gènere.
Les dades presentades pel Migrationsverket no representen grans canvis respecte les dades d’Eurostat: més d’un 80% de demandants d’asil són menors de 35 anys i la gran majoria són homes.
Gran pes dels menors d’edat
L’estadística tampoc deixa cap mena de dubtes en les peticions d’asil sueques: una gran part d’aquestes ve donada per menors d’edat, una situació que presenta dubtes per qualsevol govern.
L’acord UE-Turquia són portes al camp
Tornant de nou a les dades d’Eurosat, es fa evident que l’acord UE-Turquia iniciat a finals de 2015 i aplicat a principis de març de 2015 només serveix per posar portes al camp; el drama dels refugiats segueix al marge dels tempos de l’acord, com ho evidencien les dades d’Alemanya (sovint atacada gratuïtament) i dels principals països receptors de refugiats.
El drama dels refugiats ens porta a la Iugoslàvia dels anys 90 i el confinament de molts jueus a les illes gregues l’any 1945. En una Europa que sovint utilitza la seva moralina per criticar el racisme i el classisme d’altres països, els nostres governs han girat l’esquena a milions de refugiats que fugen dels bombardejos, les matances i les persecucions, o el que vindria a ser una paraula més simple: la guerra. Garants de l’estat de dret, gran part dels nostres polítics han preferit alimentar una democràcia de dubtosa qualitat (Turquia) esquitxada per les acusacions de terrorisme i en guerra oberta contra l’origen gran part d’aquets refugiats (Kurdistan). Paral·lelament, a part de dur a terme unes polítiques inútils que només serveixen per concentrar a la població refugiada (amb el que això comporta socialment i econòmicament), sembla ser que Europa ha oblidat que és una obligació acollir refugiats. Però esclar que tampoc podem demanar miracles, especialment quan el President de la Comissió Europea fa bromes amb líders autoritaris que criminalitzen els refugiats.