Hillary i Donald a la ciutat dels casinos

La passada matinada ha tingut lloc el tercer i últim debat presidencial entre Hillary Clinton i Donald Trump. El lloc triat per aquest esdeveniment ha estat únic: Las Vegas, on el periodista Chris Wallace (de la conservadora FOX News) ha dirigit el debat des de la Universitat de Nevada. Així, passades les 9 del vespre en aquesta ciutat tan estimada per la família Sinatra començava un debat que abans de començar amenaçava de ser explosiu.

Durant la tarda es van fer públics els convidats de cadascun dels candidats a ocupar la Casa Blanca els propers quatre anys; per part de Hillary Clinton en destacaven Mark Cuban (multimilionari propietari dels Dallas Mavericks i caracteritzat per moure’s a mig camí entre Clinton i Trump) i Meg Whitman (la no gens multimilionària CEO d’HP i republicana que ha cridat obertament al boicot contra Donald Trump a causa de les seves posicions allunyades del GOP); per part de Donald Trump els triats van ser Malik Obama (germanastre de Barack Obama) i Patricia Smith (mare d’un dels morts en l’assalt sobre el consolat de Bengasi, Líbia). Amb aquestes tries Clinton intentava donar una imatge de solvència i horitzontalitat vers els votants republicans descontents amb l’actual lideratge populista del Partit Republicà, mentre que Trump posava èmfasi en la llegenda urbana sobre l’origen del president Obama i en la mala gestió de Clinton per evitar l’assalt al Consolat de Bengasi l’any 2012.

Els temes tractats per ordre d’aparició han estat el Tribunal Suprem, la immigració, l’estat de l’economia, la idoneïtat per ser presidents, la política exterior i el deute. De tots ells, el primer punt és el que ha reflectit millor les diferències de tarannà entre els candidats. En un principi Clinton ha mostrat una imatge de justícia típicament demòcrata, amb majors drets pel col·lectiu LGBT i fins i tot, i encara que soni irònicament dit per ella, volent limitar les grans aportacions que fan les empreses als partits polítics. Trump, per la seva banda, ha centrat el seu discurs sobre el Tribunal Suprem en una defensa vers la segona esmena de la Constitució (la que fa referència al dret a portar armes), el dret a la vida, en nomenar jutges antiavortistes i no tocar gaire els principis constitucionals. En aquest punt tot hauria estat normal fins que el candidat republicà ha llençat el dard acusant Hillary Clinton de voler que les dones puguin avortar al novè mes d’embaràs.

El punt dedicat a la immigració ha estat un dels punts més àlgids de la nit. Així com Hillary Clinton ha fet referència citant a gent del públic, mostrant-se a favor que aquells immigrants que no tenen papers els puguin obtenir i desenvolupant el clàssic relat nord-americà de país obert a la immigració, Trump ha abaixat el nivell acusant els immigrants de portar heroïna i delinqüència. Un discurs àmpliament repetit al llarg de la campanya i amanit que Hillary Clinton va donar suport a la construcció del mur amb Mèxic. Astracanades al marge, el debat ha començat a escalfar-se quan el presentador Chris Wallace ha esmentat Wiki Leaks i ha interpel·lat a la candidata demòcrata sobre la seva voluntat de voler un mercat global obert. L’actual secretària d’Estat ha intentat minoritzar-ho i ha acusat Rússia de contaminar les eleccions. A partir d’aquí el bloc del debat ha derivat en acusacions mútues. Donald Trump ha acusat Clinton de voler obrir les fronteres mentre la secretària d’Estat, per la seva part, acusava Trump de ser el titella de Putin i voler acabar amb les aliances internacionals.

Amb la tensió pels aires i les xarxes bullint sobre el putinisme del candidat republicà s’ha passat a discutir el bloc d’economia. En aquest punt, i seguint les línies traçades sobre el tribunal suprem, Hillary Clinton expressat el clàssic discurs demòcrata: suport a la classe mitjana, les PIMES, equiparar els salaris entre home i dona, apujar el salari mínim i aplicar un pla que sigui capaç de crear 10 milions de llocs de treball. Davant d’aquesta proposta el presentador del debat s’ha dirigit a Trump per posar en dubte que aquest pugui crear 23 milions de llocs treball durant els propers anys. Com ja ha passat en altres ocasions el magnat republicà ha preferit tirar per la via populista i ha seguit amb la seva fixació sobre Mèxic i el Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord (TLCAN/NAFTA), proposant revisar-lo o fins i tot abolir-lo. En aquest punt el debat ha acabat derivant entre acusacions d’hipocresia per part dels dos candidats, ja sigui per haver invertit a l’estranger o, a paraules de Trump, no haver fet res pels americans durant els darrers trenta anys i haver provocat l’emergència de l’ISIS. Vaja, que no s’ha discutit gaire profundament sobre economia.

El quart punt, dedicat a la idoneïtat de ser presidents, ha tingut un contingut típicament de safareig i evidentment centrat en les contínues declaracions del magnat republicà. La candidata demòcrata ha assegurat que denigra les dones i ha recordat les innombrables vegades que aquest ha faltat al respecte a tota mena de persones i col·lectius. La resposta no s’ha fet esperar i Trump ha replicat amb un “ningú respecta més a les dones que jo” que ha provocat els riures del públic i la petició de silenci per part del presentador. Finalment, aquest bloc ha acabat amb Hillary Clinton afirmant que el candidat republicà no presenta la declaració de la renda (quan més de la meitat dels immigrants il·legals sí que ho fan) mentre aquest deixava entreveure que impugnaria els resultats electorals.

El bloc dedicat a la política exterior ha estat el darrer amb un mínim de contingut. En ell novament s’han evidenciat les diferències; la candidata del Partit Demòcrata es mostrava optimista vers l’operació que kurds i iraquians estan duent a terme sobre Mossul i fins i tot ha donat entendre que el següent pas serà la ciutat siriana de Raqqa. Com a contrarèplica, el candidat republicà ha acusat Hillary Clinton d’haver perdut Mossul i de deixar l’Iraq sota la influència iraniana mentre s’actuava sense el factor sorpresa. En el que respecta a la ciutat siriana d’Alep (actualment assetjada per Rússia i les forces d’Assad) el mateix presentador ha parat els peus a Trump afirmant que mentia i que la ciutat no havia caigut. En aquest punt el candidat republicà ha seguit amb les seves teories en contra de Hillary Clinton, la qual s’ha mostrat a favor de pactar amb Rússia una zona d’exclusió i de seguir oberts als refugiats. De fet, la candidata demòcrata ha fet una menció a Omran (el nen que fa unes setmanes es va convertir en una icona mentre jeia ferit en una ambulància després d’un bombardeig) i ha afirmat que per evitar el terrorisme el Govern s’havia d’apropar a l’enorme comunitat musulmana que habita als Estats Units.

El punt dedicat al deute ha estat el més breu de tots i lligat a qüestions merament personals. Fins i tot el presentador mateix s’ha queixat que no se centraven ni en els reptes de Medicare ni en la caixa de la Seguretat Social, cosa que ha estat resposta amb què s’ha d’eliminar la Obamacare (Trump) i invertir diners en la Seguretat Social mitjançant l’augment d’impostos a les rendes més altes (Clinton). Finiquiats els sis punts s’ha passat al minut final, on Hillary Clinton ha fet un discurs a favor de la classe mitjana dirigit a republicans i independents mentre Donald Trump centrava el seu discurs a tornar el respecte als Estats Units i fer un país més fort i gran.

Aquest tercer i darrer debat s’iniciava amb Hillary Clinton consolidant-se a poc a poc en els 11 estats clau (entre ells, Nevada) i liderant en més de sis punts la carrera presidencial. Al contrari que en les anteriors ocasions s’han sentit menys barbaritats i el debat ha estat mínimament seriós. A partir d’ara queda una llarga campanya fins al proper dimarts 8 de novembre, on Hillary lluitarà per aguantar i Trump per revertir el resultat. A vistes del que s’ha pogut veure aquesta nit, però, no sembla que el debat a la ciutat dels casinos hagi alterat les diferències entre uns i altres.

Anuncis