L’UKIP: els avis que enyoren l’Imperi Britànic.

A molts ens ve la mateixa imatge quan es parla sobre l’UKIP: la presència d’un home, Nigel Farage, que interpreta a la perfecció el típic arquetip d’home britànic amb una pinta de cervesa i cigarreta a la mà. Una manera trencadora que intenta aparentar llunyania vers l’stablishment polític de la City. Tot i això, la pàtina que amaga l’UKIP en temes com la immigració és força conegut entre la gent que segueix la política britànica.

Des de que vaig descobrir l’UKIP de Nigel Farage, l’any 2009, no paro de preguntar-me com un partit d’aquest tipus pot colar-se entre el triplet format pel Partit Conservador, el Liberal-demòcrata, i el Laborista. A més a més, cal afegir-li el fet de trobar-me a gent d’esquerres compartint a Facebook vídeos del líder euroescèptic durant les acampades d’indignats, cosa que va afavorir la meva curiositat vers aquesta formació. Com que aleshores la curiositat ja em movia massa, vaig decidir buscar articles de diaris, blocs, i papers més especialitzats per poder entendre qui pot donar suport a un partit polític com aquest. Així, una vegada vaig entendre d’on venien els seus votants, el meu repte particular va ser el d’explicar-ho de manera amena en un article com aquest. Per fer-ho realitat, m’he nodrit d’informació que ens proporciona la London Datastore i he enfocat l’article en els diferents barris de Londres. Espero que estigueu preparats per una nova bateria de gràfiques.

Una de les maneres de traçar el perfil del votant de l’UKIP és observant el suport que obté en els diferents barris. Així, aquest és el resultat si fem una correlació entre la ràtio de criminalitat donada durant el període 2013-2014 i el % de suport que va rebre l’UKIP a les europees del passat mes de maig:

Criminalitat

Com s’observa, la correlació de la gràfica no és exageradament forta, però s’entreveu que el votant de l’UKIP no viu en barris on es pateixin els efectes de la criminalitat. A tot això, cal preguntar-nos què passa si fem la mateixa comprovació amb el % d’aturats que hi havia el passat mes de maig de 2014:

atur

Com que podem desconfiar de les darreres dues gràfiques (no són correlacions exageradament fortes), això és el que passa quan calcules els resultats en base a la mediana (sí, mediana) d’ingressos anuals de la llar del 2012 i el percentatge de vot donat a les europees:

Ingressos

En les darreres tres gràfiques hem pogut veure com ha caigut part d’un mite: el votant de l’UKIP no sembla sortit d’entorns socioeconòmics desafavorits, i les correlacions fetes amb el percentatge d’atur i la mediana d’ingressos ens acaben donant la raó. Així, una alternativa per poder veure d’on prové part del seu suport polític és utilitzant el factor edat. Què passa quan comprovem la correlació entre el percentatge de majors de 65 anys i el percentatge de vots obtingut per l’UKIP a les europees de 2014?

65 anys

Pam! L’UKIP obté més suport allà on el percentatge d’avis és més elevat i allà on hi ha poca o gens criminalitat. Per tant, caldria preguntar-se què passaria si filem més prim i mirem la correlació donada entre els resultats electorals de l’UKIP a les europees de 2014 i el percentatge de gent nascuda fora de Regne Unit l’any 2013. Som-hi amb la prova:

nascuts fora UK

El lector ho haurà acabat de notar en les darreres dues gràfiques: l’UKIP obté el suport de barris amb un elevat nombre de gent gran, amb poca immigració, poca criminalitat, i on la situació econòmica no està exageradament deteriorada. Com que això no ens diu gaire, una manera curiosa per veure d’on surt el seu votant és mirant la correlació entre el percentatge de vot obtingut a les europees i el percentatge de gent que només té l’educació bàsica:

educació

Què passa si fem la mateixa comprovació amb el percentatge de vots obtingut pel Partit Laborista a les eleccions locals de 2014?

educació laborista

El resultat és una correlació negativa no gaire forta i molt dispersa, i el motiu d’aquest resultat és el següent: el Partit Laborista té un votant més jove i amb un major nivell d’estudis que el de l’UKIP, mentre que paral·lelament els laboristes obtenen suport de zones més desafavorides. Això fa que el percentatge de gent amb l’educació bàsica sigui molt més prim que el de l’UKIP. D’aquesta manera, el votant laborista- més jove- ha pogut accedir a un major nivell d’estudis, tot i que el de l’UKIP també s’allunya del perfil ni-ni.

Les properes quatre gràfiques són molt interessants per acabar de fer-nos una idea del perfil de votant que tria l’UKIP a les urnes: la correlació entre el % de vot a l’UKIP a les europees i el Partit Laborista a les eleccions locals, la mateixa correlació però feta amb el Partit Conservador, i dues gràfiques extretes de diferents enquestes de YouGov elaborades a tot el Regne Unit.

La primera d’aquesta última bateria de gràfiques ens ho deixa molt clar: el votant de l’UKIP no surt de zones tradicionalment laboristes (i obreres), donant-se una correlació negativa entre votar l’UKIP a les eleccions europees i el Partit Laborista a les municipals.

UKIP vs Laborista

Quan fem la mateixa correlació amb el Partit Conservador el resultat és diferent. El motiu pel qual es dóna una correlació tan fluixa i dispersa té una explicació: l’UKIP obté suports en barris de classe mitjana, allunyats dels de classe treballadora però també dels de classe alta. Així, si la correlació entre l’UKIP i el Partit Laborista era clarament negativa, en el cas de què ho fem amb el Partit Conservador es veurà trencada pel baix suport que obté l’UKIP en els barris de classe alta.

UKIP vs Conservador

L’enquesta que YouGov va fer a mitjans de maig de 2014 ens completa el perfil que hem anat traçant al llarg d’aquest article; si bé el Partit Laborista lidera el suport de les franjes d’edat dels 18 als 24 anys i dels 25 als 39 anys, l’UKIP ho fa en la franja dels 40 als 59 anys i dels majors de 60. D’aquesta manera, el principal perjudicat és el Partit Conservador.

Franja edat 2014

Per últim, si ens hi fixem en les preocupacions de cada partit polític, s’observa una dualitat entre la por que tenen tories i ukipistes a la immigració i la Unió Europea, curiositat que es veu augmentada quan observem la preocupació que te l’UKIP per l’Estat del benestar, les pensions i la criminalitat. Dades -aquestes darreres- evidentment poc significatives, però que ens acaben de traçar les fílies i fòbies dels seus votants.

Preocupacions

Amb un votant d’avançada edat, que ha estat escolaritzat i que viu en zones tranquil·les de classe mitjana, caldria preguntar-se si el votant de l’UKIP és un avi nostàlgic de l’Imperi Britànic. Amb les dades a la mà, el votant de l’UKIP és el resultat d’aquesta crisi econòmica que tant ha tocat a la classe mitjana: és un perfil amb fòbies cap a la immigració i a la Unió Europea, o sigui amb unes fixacions que semblen sortir quan es perd l’status socioeconòmic i es busca un cap de turc a qui culpar dels problemes. La clau de l’èxit o el fracàs de l’UKIP raurà en la permeabilitat, doncs si aconsegueix fer forat entre les franges d’edat més joves (clarament tocades per la crisi econòmica) la seva representació a Westminster podria ser molt més potent i perillosa per les llibertats. De moment, sobta veure aquest tipus de fòbies en una ciutat que durant molts anys es va erigir contra el conservadorisme britànic de Margaret Thatcher.

Anuncis