Els resultats del 26J han suposat per als enquestadors i analistes el ridícul més absolut. Dels 65 sondejos preelectorals publicats cap s’ha apropat al resultat final. És més, durant els darrers vuit dies de campanya (comptant les famoses enquestes andorranes) es van publicar més de 20 sondejos que tampoc han encertat el resultat. El que ha passat costa de justificar i obliga a què molts politòlegs i sociòlegs s’ho facin mirar.
No és el primer cop
Tres exemples recents serien equiparables al ridícul de les enquestes del 26J: les eleccions al Parlament Britànic del 2015, les eleccions catalanes del 2012 i l’enquesta que va publicar El Periódico just després de les municipals de fa un any.
El cas del Regne Unit es va donar quan les enquestadores van deixar de banda les dinàmiques electorals, ignorant les claus d’un sistema majoritari first past the post com el britànic, on qui obté més vots, ni que sigui un més, s’endú l’escó del districte.
Els tories de David Cameron van aprofitar la situació d’Escòcia (on els laboristes ho tenien tot perdut davant l’SNP d’Alex Salmond) per centrar els seus esforços de campanya en guanyar a l’UKIP els districtes que tenien en disputa al sud d’Anglaterra. Van obtenir la majoria absoluta mentre totes les enquestes deixaven un escenari totalment obert. El diari The Daily Telegraph va explicar molt bé l’estratègia emprada en l’article Secrets of the Tories election “war room” (Els secrets de “l’oficina de guerra” dels conservadors).
En el cas, molt allunyat del joc anglès, del 2012 a Catalunya, cap enquesta la va encertar perquè hi havia una gran quantitat d’electors que a última hora seguien indecisos. Això, sumat a que les enquestadores no sabien com calibrar la Intenció Directa de Vot (IDV) d’ERC i de la CUP, va provocar moltes sorpreses quan es va publicar l’enquesta a peu d’urna a les vuit del vespre.
En el tercer cas, El Periódico va preferir marcar el marc (frame) polític a preservar la seva imatge amb una feina prohibida en el món de la politologia: no fer enquestes aprofitant la tirada postelectoral.
Així, poc després de la victòria d’Ada Colau a Barcelona, el diari va encarregar una enquesta on una suposada “Catalunya en Comú” (coalició que no existia) disputaria la majoria al Parlament i la presidència de la Generalitat a la coalició formada entre CDC i ERC.
No van ser poques les persones que al setembre passat van fer mofa d’aquella enquesta a les xarxes socials. Es va fer una pregunta sobre una realitat inexistent, davant la qual les persones no reaccionen de la mateixa manera que si en tenen l’experiència.
Què ha passat al 26-J?
El resultat del 26J té una explicació molt clara si fem un cop d’ull al mapa de participació publicat per Interior a les dotze del migdia: la participació queia en zones urbanes, o sigui als feus de la “nova política” i de les seves marques blanques: Madrid, València, Barcelona i part del País Basc.
Aquesta situació, en espera que es publiquin en obert les enquestes a peu d’urna, deixava entreveure que la repetició d’eleccions ha desmotivat a l’electorat urbà (jove i amb tendència a votar Podemos i Ciutadans) i ha provocat que el traspàs de vots cap a l’abstenció (i en part de Ciutadans al PP) tingués un efecte multiplicador en el resultat dels de Rajoy.
A més, com va passar a Catalunya l’any 2012, s’ha demostrat que les enquestadores encara no han calibrat gens bé la IDV dels nous partits.
I a Catalunya?
A Catalunya les enquestes també s’han equivocat de ple i l’abstenció ha tingut efectes inesperats. El motiu es veu en la següent gràfica:
Els principals perjudicats han estat Podemos i Ciutadans, repetint l’esquema de caiguda viscut en les grans zones metropolitanes espanyoles. Això ha provocat que CDC parés la seva davallada (pels vots que han anat a para a ERC i a l’abstenció), salvés els resultats i es mantingués el bloc independentista. Una combinació que provoca que tant ERC com CDC tinguin de nou la capacitat de bloquejar el Congrés dels Diputats si no es fa una Gran Coalició.
Els resultats del 26J han posat en evidència les tares de la demoscòpia. El show de les enquestes es deu a no saber com interpretar la Intenció Directa de Vot i l’abstenció en zones urbanes. Per tant, i al contrari del que va passar amb el Brèxit, tot indica que els joves votants de Podemos i Ciutadans s’han hipotecat el futur al preferir la platja per davant de les urnes o quedar-se a casa en lloc de repetir el vot.