Data & Politics
L'enigma Barcelona
L’auge d’un elevat nombre d’indecisos gira al voltant de dues hipòtesis. La primera de totes és que l’1 d’octubre i la violència desfermada han provocat una mobilització dels electors, mentre que la segona afegeix a aquesta mobilització la crisi d’un o més espais polítics.
Por qué son falsos los tópicos que dividen a culés y pericos
La rivalidad deportiva entre el FC Barcelona y el RCD Espanyol corre paralela, desde casi siempre, al afán de unos y otros de prevalecer en los espacios sociales y políticos de la capital y del país. El tópico describe...
El relevo generacional revienta al electorado
La principal variable que articula Catalunya y ayuda a configurar y reconfigurar su régimen político es la edad. El cambio en el sistema producido por la crisis económica y política ha variado la configuración del escenario político catalán.
Mites demoscòpics francesos
Els comicis celebrats al llarg de 2016 i 2017 han provocat una tirallonga d’articles on s’han construït relats absurds per explicar els consegüents resultats. No ha estat estrany veure com algunes anàlisis postelectorals compraven l’eix urbà-rural a Turquia, les dones salvant Àustria del feixisme o la gent gran impedint el progrés a Espanya. Els periodistes més progressistes del país han comprat el relat que el PCI intentava vendre a Itàlia fa quaranta anys i les eleccions presidencials franceses són una altra oportunitat de veure aquesta pluja de dogmes per comprovar com d’equivocades són totes aquestes afirmacions.
On han d’anar els liberals catalans?
El passat mes de setembre s’han presentat al gran públic dues entitats liberals com són Lliures -de caire unionista i a efectes pràctics una escissió del que queda d’Unió- i Catalans Lliures -més oberta i de caire independentista. De fet, això de presentar-se al gran públic sona a exageració si tenim en compte la tradició liberal del nostre país. Han existit liberals i formacions liberals, més de les que podem imaginar, però el seu suport i el seu impacte ha sigut tradicionalment petit.
Per què Rajoy i els independentistes sempre guanyen?
Hi ha vida més enllà dels eslògans ben parits i de les aparicions matutines als mitjans. Aquests dies s’està demostrant que els partits es divideixen entre les estratègies a llarg termini i les estratègies a curt termini. A llarg termini trobem el Partit Popular, els independentistes catalans i -segons es llevi- el PSOE. A curt termini, sota el doble grau en Dret +ADE i el títol de politòleg, trobem a Podemos i Ciutadans. Dues maneres d’entendre l’arena política, especialment quan els moviments en curt estan massa influenciats per la tàctica i la imatge.
Cómo han cambiado los votantes catalanes entre 2007 y 2017
¿Cuál es la Catalunya que votará el próximo 21 de diciembre? ¿Qué diferencias hay entre los catalanes que votarán ahora y los de hace una década? Los hechos de los últimos años y meses son bastante propicios para analizar de dónde venimos y hacia dónde vamos.
CUP y Ciudadanos, los partidos con los votantes más euroescépticos
Los datos proporcionados por la tercera oleada del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) anticipan un país totalmente diferente al que tenemos. Es curioso ver cómo cambia el electorado catalán y ver cuáles son los horizontes que marca este cambio.
Per què Ada Colau es torna sobiranista
La darrera enquesta del GESOP que publica El Periódico de Catalunya és un avís pels comuns. Els resultats han estat per a ells una gerra d’aigua freda en un moment en què els d’Ada Colau esperaven obtenir millors resultats.
Existeix una fractura ideològica entre el camp i la ciutat?
Un dels discursos més repetits sobre la situació política actual és que Catalunya està dividida entre una part rural i conservadora i una d’urbanita i progressista. En aquest article pretenem demostrar que aquesta afirmació és falsa i que tot aquest relat és causat per la incompetència de certs partits a l’hora de desplaçar-se sobre l’eix nacional. Les dades que utilitzarem són les dues onades que el CEO ha fet al llarg d’aquest 2016. Per esvair dubtes he adjuntat a cada gràfica la mitjana ideològica de cada partit analitzat i la mitjana del país.
Colau i la centralitat perduda
Ada Colau i els comuns busquen aquest espai previ a 2010 en una mena de retorn al maragallisme. El gran problema, però, és que s’està convertint en una màquina que puntualment guanya eleccions però que es queda fora de la centralitat política. Ocupar un posicionament que fa una dècada era hegemònic i que ara es troba amb un sostre del 25% només dóna peu a què vagi topant amb els seus vasos comunicants