El 4 de maig de 2021 van celebrar-se les eleccions a la Comunitat de Madrid. Els resultats, sense ser del tot sorprenents, van suposar una sèrie de canvis a esquerra i dreta, alguns dels quals van afectar -i afecten- a nivell nacional. La patacada del PSOE, la victòria del Partit Popular (assolint una massa electoral superior a la de 2011 i 2007) o l’ascens de Más Madrid com a principal partit opositor a la cambra són algunes de les conseqüències més directes; la resiliència mostrada per Podemos i VOX, els quals es trobaven en una situació complicada, són també destacables.
En el present article focalitzarem els nostres esforços en l’enquesta preelectoral del CIS. Intentarem, doncs, fer un repàs de les característiques de cada formació i extreure’n dades curioses que ens mostrin de manera senzilla què va passar. Val a dir que, al contrari del que succeeix amb el CEO, aquestes enquestes no publiquen les microdades al moment i que, sovint, algunes de les preguntes han vist modificat els criteris amb que estem acostumats a treballar. El lector veurà alguns segments curiosos encara que a nivell general s’ha pogut treballar sense problemes.
L’article també servirà per abatre els tradicionals mites que giren al voltant dels partits polítics, tant aquells que serveixen per estigmatitzar els rivals com aquells altres que, d’una manera més sibil·lina, intenten donar una imatge irreal de la societat. Aquí s’exposarà allò que les dades ens ensenyen i no una foto alterada de la realitat.
La distribució entre homes i dones ha sigut des de sempre una de les dades més curioses per analitzar en qualsevol enquesta. La tendència de les darreres dècades ha sigut la d’estabilitzar les diferències. Això sí, amb la característica -a nivell general- d’uns partits “antisistema” més masculinitzats que els tradicionals. Abans de tot cal dir que en aquestes eleccions el més curiós de tot serà analitzar com queda Más Madrid en comparació amb Podemos (i el PSOE) i com afecta la descomposició de Ciutadans entre la seva base electoral.
A Madrid la formació taronja està masculinitzada (64,20%) i, com veurem al llarg de l’article, bona part de les dades indicaven un desgast més que evident. Els d’Edmundo Bal presentaven una xifra més propera a VOX, amb un votant clarament masculí (69,30%), que el PP (53,70% dones).
En la batalla per l’esquerra trobem uns indicis del que es veurà al llarg d’aquest article: la composició entre homes i dones de Más Madrid i PSOE és gairebé idèntica mentre que Podemos tendeix a tenir més homes que dones entre els seus votants. És, sense dubtar-ho, un entrant del que vindrà en aquest article.
Quan segmentem per edat ens trobem els punts forts i les limitacions dels diferents espais polítics. Així doncs, a l’esquerra es fa evident que el PSOE té una massa electoral força envellida (un 37% dels votants té 65 anys o més) mentre que Podemos i Más Madrid sobresurten per les franges més joves. De fet, part d’aquest relleu va tenir conseqüències clares: el PSOE va arribar desgastat (mantingut per les franges d’edat més altes del partit), Más Madrid va fer el sorpasso i Podemos va aconseguir mantenir-se dins de l’Assemblea de Madrid.
Per la banda dreta cal destacar una cosa molt important: entre PP i VOX no es dibuixen característiques exageradament oposades com els que es veuen en l’altre bloc. A llarg termini posa en evidència que l’extrema dreta està competint i penetrant sense problemes dins l’espai dels populars i que la seva victòria a la CAM podria esdevenir pírrica. Més endavant adjuntaré unes dades que posen això en evidència. La part positiva de l’equip d’Ayuso és que han sigut capaços de lligar en curt a VOX i consolidar un partit que és fort en la majoria d’espais sociològics.
L’estat civil no marca diferències exagerades. Podemos i Más Madrid presenten xifres més igualades en comparació amb PSOE, Ciutadans, PP i VOX. No obstant, els criteris són força igualats si els comparem amb el factor edat. Amb el nivell d’estudis observarem una certa homogeneïtzació similar. Sols resulta curiós observar com PSOE i PP (els quals tenen una base important de majors de 65 anys) tenen bosses destacables de persones vídues.
Des del CIS s’estructura la religió entre les categories de catòlic practicant, no practicant, altres religions i una barreja entre “agnòstics, indiferents i ateus”. Cal assenyalar que aquest darrer segment va en direcció oposada al CEO, on es diferencia clarament entre agnòstics i ateus. Sobre les dades es dibuixa una frontera clara entre els partits ubicats a l’esquerra del PSOE (amb Podemos i Más Madrid aglutinant un 77,52% i un 73,41% d’agnòstics, indiferents i ateus) i aquells que estan a la seva dreta, els quals destaquen per tenir unes característiques molt més igualades entre aquelles persones no creients i els catòlics no practicants -amb bosses practicants a PP i VOX del 32,18% i del 26,47%.
El nivell d’estudis és una de les típiques variables que sovint s’utilitza de forma totalment errònia. És normal veure com s’assenyala a un o altre partit polític per ressaltar que els seus votants tenen o deixen de tenir estudis, com si això fos una variable central i explicativa. La realitat és que, a mesura que passen els anys, l’accés a estudis mitjans i superiors es va fent cada vegada més gran. En el cas de la Comunitat de Madrid més de dues terceres parts dels votants té estudis superiors. En conseqüència aquesta variable, que tradicionalment era derivada de la edat dels votants, sembla quedar-se més obsoleta.
Si ens hem de fixar en la situació laboral observaríem diversos patrons diferents. En primer terme el PSOE aglutina entre el seu electoral una quantitat important de jubilats (un 35% dels seus votants). Per contra, Más Madrid (70,50%) i Ciudadanos (74,10%) tenen un percentatge molt major al de la resta en el que fa referència a treballadors en actiu. Així doncs es comencen a observar petites diferències entre el perfil de Podemos i el de Más Madrid en comparació amb el dels socialistes.
A nivell de tècnics i professionals de nivell mitjà destaca Podemos (39,80%) per sobre Ciutadans (35%), PSOE (34,90%) i Más Madrid (33,70%). També es pot veure que PP (28,70%) i VOX (29,30%) tenen menys votants provinents d’aquesta categoria. El personal de suport administratiu tira cap a Podemos (15,20%), Más Madrid (13,60%) i PSOE (10,80%) però amb un doble contrast: un 13% del votant del PP forma part d’aquesta categoria, per sobre de les xifres de Ciutadans (6,70%) i VOX (2,40%).
Pel que fa a treballadors de serveis i venedors de comerços i mercats, tenen un pes força igualat entre l’electorat del PSOE (13,30%), VOX (11%) i PP (10,80%). Finalment destacar -tot i que no es sorprenent- que un 6,10% dels votants de VOX siguin militars o policies. En definitiva i, per ser més precisos i no ofegar-nos en xifres, es pot assenyalar com a coses curioses que dins dels votants de cada partit destaquen les posicions de direcció entre les formacions de la dreta; els científics i intel·lectuals en partits com Más Madrid i Ciutadans, tècnics i professionals de nivell mitjà a Podemos i el “petit” nucli de policies i militars que hi ha a VOX.